Com surt a cada pas que pegue, com em retrau la minima olor, cada colp, cada crit sota un lament que cau i dexa veure el dolor, dolor que em crea plaer... l´edonisme que enterra pasions, ara mortes, per una distancia, un destí agafat al vol, un desig de fugir de tot alló que estime, alló que estimava, ara tan lluny...tan prop.
Com sent que caic, pasen els dies i torne a caure; m´aixeque, pero... torne a caure de nou a una monotonía que deteste..`.plaer-dolor, no entenc res.
M'agrada, noto que m'agrada,xille de plaer, se´m desgarra l'anima de tant d'amor...tant de dolor.
Confusió de sentiments, images que em brollen desde l'infern, de les tenebres surten de nou sensacions fatídiques, plaer-dolor,...t'en vas? no, em quedo, no!! vull fugir!!, fugir de tú...de tot!
L'amor, l'amor...em fa viure, torne a xillar, ara no entenc el perque, estic lluny, he acoseguit surtir, la llum m'espera alla dalt, una nova visió de tot alló que em fa fàstic, un nou camí per començar a plorar...veig gossos morts a terra, m'enlluerna la foscor, veig el sol mort a terra, em cega,em fa caure de nou...la por em fa quedarme queta, em sembra a terra, creixc desde dalt, naixer al cel viure a terra...vull volar.
